El 9N a Santa Coloma de Cervelló.

El referèndum dut a terme aquest 9 de novembre ens ha ensenyat coses molt curioses a Santa Coloma de Cervelló, algunes de les quals ens indiquen característiques de la sociologia local. Abans de tot, però, haig d’explicar que he sigut una mica pecador: les dades de participació les he fet en comparació amb el cens de les Eleccions al Parlament Europeu d’aquest darrer 25 de maig, doncs considero que el vot situat entre els 16 i els 18 anys és gairebé inexistent i no ha alterat el resultat final. Per a qui ho desconeixi, Santa Coloma de Cervelló és un melting pot caracteritzat per tenir harmònicament una part del poble “de tota la vida” amb una d’altre (és el meu cas) de gent vinguda de les grans ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, molt especialment L’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi, i Sant Feliu.

Analitzant les dades, la participació a les eleccions del Parlament Europeu va ser del 50.48% (2941 vots), mentre que la participació del 9N es va quedar en un 46.30% (2698 vots):

Participació en comparació

Aquesta darrera dada sembla prou important, però què passa quan comparem els vots dels partits sobiranistes de les darreres eleccions al Parlament Europeu amb el conjunt de vots SÍ-SÍ d’aquest 9N? El resultat és que passem de 1583 vots (els de CiU, ERC, i ICV) a 2041 vots, i això que ICV acostuma a tindre un 30% o més de votants no independentistes.

Vots Europees 2014 vs 9N

Aquest canvi força significatiu també es pot observar si comparem -sobre el cens- el percentatge total de vots sobiranistes del maig amb els SI-SI del 9N, passant del 27.17% de votants a forces sobiranistes al 35.03% de votants clarament independentistes. L’independentisme puja 458 vots més, un 7.86%.

%vots sobiranistes

Analitzades les dades, el panorama que deixa el 9N a Santa Coloma de Cervelló mereix força atenció en els següents punts:

· Aquest 9N s’ha aconseguit mobilitzar la part hard del independentisme (la que vota plogui, nevi, o faci sol)  i s’ha aconseguit mobilitzar votants abstencionistes.

· Hi ha un 35% de votants clarament pel SI-SI, però en una situació normal s’hauria arribat sense problemes al 50% dels votants preferint aquesta opció, alguns provinents de formacions polítiques no sobiranistes.

· La participació hauria estat altíssima en una situació de referèndum no torpedejat per l’Estat.

· El resultat hauria estat més ajustat en una situació normal (no fa falta ser un expert).

· La impugnació de la consulta (per part del PP i amb la complicitat del PSOE) ha impossibilitat una millor logística i una major participació.

· El fet d’establir un sol col·legi electoral impossibilita jugar amb les dades a l’hora de fer campanyes electorals en el nostre municipi.

Moveu-vos dropos, volem la independència!!

Ho havíeu de fer tots vosaltres, sí, vosaltres, els maleïts polítics que us hem votat perquè volíem fer un maleït referèndum d’autodeterminació. Us felicito convergents, tant de tietisme amb un sou governamental de puta mare us ha portat a fer-vos enrere malgrat tindre la vida solucionada. I els d’Esquerra, què? Ai els d’ERC, vosaltres heu vist la oportunitat de passar a CiU i heu preferit petar la festa. Normal que la CUP, aquells quinquis que havien de cremar el Parlament i que eren tan perillosos, s’hagin fartat d’aquest comportament tan infantil. Aquests darrers, des de l’estigma, han aguantat carros i carretes, pedrades, i insults intel·lectuals per arribar a fer un intent de consulta. Normal que la seva reacció hagi estat la de fer una assemblea a les 23:30 d’un dilluns, són els únics que s’han comportat amb respecte vers la societat.

Som la maleïda Nació dels melindros: tot s’ha de fer refotudament bé, els nostres equips de futbol han d’humiliar al rival des de la serietat, no follem sinó que desflorem, i en comptes de la independència volem un referèndum avalat per la santíssima trinitat, una cabra, i tres tortugues. Els catalans com a societat no ens diferenciem del Sergi que tenia 14 anys, el mateix que regalava una rosa blava a aquella noieta de classe i li escrivia una carta d’amor. Quina manera de perdre el temps!!! Ha passat el que es veia a vindre: ens hem centrat tant en “fer” el referèndum que hem oblidat que el nostre objectiu clar i únic és “ fer la independència”, un enfocament proposat per la majoria independentista i que podia portar-nos a aquest escenari de saturació. Senyores i senyors, posem-nos a pensar, a pressionar, perquè amb aquesta classe política anem directes al desastre més absolut si no se l’agafa bé pels collons. ANC, posa’t les piles amb aquests burros.

Vosaltres voleu ser manats per líders intel·lectuals com el Conde de Godó? De veritat que us voleu subjugar a les editorials que marqui un paio que no s’aguanta dret i que no sap què és treballar? I què me’n dieu d’Antonio Franco, Paco Frutos, Nacho Martín, o altres grans líders intel·lectuals com José Antonio Zarzalejos o Francesc de Carreras? No em puc imaginar que després de tant de temps abatent els seus arguments i desarticulant les seves maneres us pugueu rendir tan fàcilment. Els ciutadans, la majoria social d’aquest país, hem aconseguit que la independència sigui una fita assolible i vàlida des de tots els focus ideològics, no pot ser que amb 3/4 parts de la batalla feta passi això. Penseu amb la figura del Conde de Godó quan us aixequeu cada matí, amb la panxa d’Antonio Franco o el cervell buit de Paco Frutos. Vosaltres us mereixeu molt més que tot això.

Es parla de plebis amb llistes unitàries o per separat, amb DUI en tots dos casos, però això no treu que estiguem en una situació crítica. Els polítics són burros ( això no és cap novetat ), molt, i molt burros, ens han deixat en un llimb absolut. Duran, Iceta, i els poders fàctics us volen subjugats a aquella gent que he esmentat més amunt; no volen un país amb garanties democràtiques, volen un país on manin les empreses del BOE, on el consumidor no tingui veu, on la gent no pugui utilitzar l’ascensor social. Només teniu una sortida per demostrar que esteu cansats de tot això i que sou independentistes: votant el 9N.

Ja sé que cansa, portem amb aquesta història des d’aquella editorial titulada “La Dignitat de Catalunya”, però els fets ens porten a fer un un penúltim pas. Fins i tot en el cas que només voti en massa tot el bloc sobiranista ja guanyem, doncs obliguem a que Madrid no mogui fitxa i a que les diferents parts sobiranistes s’aboquin a unes eleccions plebiscitàries. Però tingueu-ho clar, heu d’anar a votar si us voleu oblidar de Pedro Sánchez, Rajoy, les empreses del BOE i d’aquest decrèpit Estat que no ens representa.

Una lliçó de liberalisme polític: donat el cas d’unes eleccions plebiscitàries ( i feta la Declaració Unilateral d’Independència) només importaria la legitimitat democràtica de la majoria. En poques paraules, és el conjunt dels ciutadans qui dóna legitimitat a les lleis i no aquestes als ciutadans. És absolutament democràtic que els ciutadans es saltin una llei que coarta les seves llibertats. Tinguem clar que el Dret a l’Autodeterminació no està reglat ( aquí ho explico força bé ) i que això implica saltar-se la legalitat espanyola, la qual no té cap mena de capacitat jurídica en l’àmbit de Nacions Unides. És obligatori fer aquest pas, però per això hem d’entendre que s’ha d’anar contra aquesta legalitat espanyola si volem ser acceptats per la legalitat internacional. Només podem arribar a les plebiscitàries si votem tots el 9N.

Calma i serenitat, tenim major capacitat d’influència si la societat catalana es troba cohesionada i amb un objectiu clar. Ara hem d’obligar a seure uns polítics que ens l’han volgut jugar, després hem de votar, i finalment fer-ho de nou. La unitat ens legitimitza internacionalment, a partir d’aquí hem de tindre clar quin és el nostre objectiu i què s’ha de fer. Calma i serenitat de nou, pensem en la unitat, l’objectiu de tot això, i la legitimitat. Ho tenim, per tant és l’hora de sortir al camp.