La True Left: enllustradors de sabates.

Feia dies que a Grècia s’ensumaven eleccions anticipades. El Parlament Grec, que havia d’escollir al conservador Stavros Dimas com a President del país, no ha arribat al quòrum necessari de 180 dels 300 diputats que marca la llei. Al final tot s’ha quedat en els tres intents fallits i 168 vots que els portaran a eleccions anticipades el 25 de gener.

No és d’extranyar, però, que aquestes darreres setmanes observés entre la “True Left” (aquella esquerra lligada a Izquierda Unida-ICV i Podemos, també anomenats l’esquerraTM ) una certa afició per la República de Weimar. Segons ells, PASOK i Nova Democràcia pactarien amb els neo-nazis d’Alba Daurada per allargar la legislatura i seguir amb les retallades. Aterrant en el món real, a Grècia feia mesos que tothom veia impossible veure a Nova Democràcia i PASOK posant-se d’acord amb una oposició tan variada com extremadament partisana, encara que no m’estranya que la gent prefereixi la política ficció abans que preguntar-li a una persona del carrer.

Si fem un cop d’ull a les xarxes socials i parem atenció per veure què diuen els opinadors oficials, aviat s’observa que l’anunci d’eleccions anticipades ha deixat entre els fanboys d’ICV/IU i Podemos un aire que recorda molt a les clàssiques escenes hollywoodianes. Tots tenim en ment els fotogrames: uns nens juguen il·lusionats amb la seva nova i gran pilota vermella, però ignoren que en pocs minuts la màfia deixarà una maleta que esclatarà i els deixarà sense cames. Això mateix li passarà als partits més purament d’esquerres quan s’hagin celebrat les eleccions i Syriza, el seu referent, pacti amb formacions polítiques molt allunyades de la seva ideologia.

A Espanya hi ha una lluita entre poscos i podemitas per veure qui aconsegueix convertir-se en la Ventafocs d’Alexis Tsipras. Tots ells intenten dissimular la seva falta de Programa (Podemos) o la seva indefinició davant del procés sobiranista (ICV), i no dubten ni un moment en fer ús d’eslògans desgastats i proclames populistes. Aquesta buida batalla està liderada per gurús que es pensen que la nova política és utilitzar el Twitter un parell de cops al dia, i són els mateixos que volen fer la revolució des de la seva posició de catedràtics d’universitat, líders d’ONG, o membres d’empreses semi-públiques de vivenda. Ens trobem davant la lluita per la puresa ideològica, una lluita que no té por en fer la revolució mamant i havent mamant de la mamella del Estat, però tots ells haurien d’afrontar les següents preguntes: Què faran quan Syriza pacti un govern amb Grecs Independents, l’Esquerra Democràtica o qualsevol partit que no sigui anti-troika? Com es justifica que els teus referents grecs pactin amb un partit de centre-dreta? Com afrontarà ICV unes plebiscitàries posant l’exemple de Grècia, si allà l’esquerra pacta amb la dreta davant dels reptes de país? Quin discurs portarà Podemos davant les Generals de 2015?

Alexis Tsipras sap que el problema principal de Grècia rau en obtenir una major sobirania i renegociar el deute, li és absolutament indiferent el projecte federalista d’ICV o que Podemos faci por als mercats. És més, no fa falta ser un geni per veure que l’impagament de Tsipras només serviria per aprofundir la crisi econòmica i la crisi territorial que viu Espanya, encara que potser així la True Left deixaria d’enllustrar les sabates als amics grecs i s’enfrontaria d’una punyetera vegada als problemes que evita contínuament.

L’esquerraTM porta dècades esquivant els problemes des de la superioritat moral i la facilitat que proporciona donar lliçons allunyada del poder. Serà divertit veure com van moderant el seu discurs a mesura que l’amic Tsipras i els seus homòlegs espanyols hagin d’afrontar els problemes cara a cara i no tinguin cap més alternativa que pactar amb els adversaris que tant rebutgen. Potser així se’ls acabarà la gracieta de ser la oposició oficial de tots els governs i ens sorprenen amb mesures que només serveixen dins les facultats de Ciències Polítiques.

Mori el colauisme

ada colau

Nota abans de començar: he triat aquest títol perquè em recorda al lema de mori el mal govern que cantaven els absolutistes durant la Guerra dels Malcontents. No té res a veure amb el tema, però sempre m’ha agradat imaginar-me a un paio cridant això sobre un cavall. Jo voldria fer una cosa semblant.

Aquests dies, arran d’una discussió al twitter on he hagut de fer un block + mute, he començat a pensar en aquest fenòmen anomenat colauisme. La paraula és adequada, perquè el colauisme és una barreja entre secta religiosa i Gauche Divine que no sap pas on va. Sóc anti-colausita, no m’agrada aquesta superioritat moral que gasta l’esquerra tricolor; tot el que vagi en contra d’ells sempre serà assenyalat com a immoral, prohibitiu, o pornogràfic. Tots hem conegut o discutit amb algun colauista durant la nostra vida, quan opines al contrari que el seu estimat ego et miren com si haguessis matat un cérvol per hobby.

No m’agrada el colauisme, només falta fer un cop d’ull a la fontaneria interna del partit per veure quines són les seves elits intel·lectuals: articulistes d’ICV, tertulians d’ICV, professors universitaris d’ICV, activistes d’ICV, i genis diversos que es van fer d’or durant el tripi i que també són d’ICV. En definitiva, el colauisme és un producte de la Barcelona tripartita, aquella mateixa Barcelona de la qual es queixa l’exèrcit de la batucada. Sí nois, vosaltres vau ser un dels creadors d’ aquesta marca Barcelona que tant desprecieu.

No m’agrada Ada Colau – per si no ho havíeu notat -, sembla que qualsevol persona que discrepi amb ella estigui a favor de tancar un hospital, expulsar un immigrant, o desnonar a una àvia octogenària. I no és això, perquè discrepar de gent com Ada Colau hauria de ser el més normal del món. Per què els colauistes van d’outsiders? Doncs pel simple fet que fins fa quatre dies eren els articulistes pro-tercera via, els tertulians que defensaven les barbaritats de Saura a Interior, els activistes que vivien de la subvenció, i els intel·lectuals que es van fer d’or amb autèntiques aberracions. Amb aquest expedient, tots a córrer abans que els empaiti el procés sobiranista, la CUP, o el Pablemos.

El colauisme és un fenòmen molt hipòcrita i un atemptat contra la meritocràcia: algú s’enrecorda de les barbaritats que li deien a José Montilla per no tindre títol universitari? Us enrecordeu de la que li va caure a la neboda de Joana Ortega per no saber Alemany i ser Delegada de la Generalitat a Berlín? I de la llegenda urbana que diu que Benach era jardiner? Tots ells, sense cap mena de problema per part de la opinió pública, han sigut afusellats i assenyalats – sovint de manera injusta- com a autèntics inútils. Però per què de cop i volta, en un país on el seu jovent ha de marxar al estranger, la Gauche Divine ha deixat de banda la meritocràcia i assenyala la gran sensibilitat social de la seva lideressa? Té res a veure en que no va acabar la carrera de filosofia perquè preferia petar-la al Fòrum Social de Rio amb Joan Herrera i els seus amics? No vull ser jo qui ataqui a la Mare Teresa de Calcuta dels barcelonins, però mai he acabat d’entendre el currículum laboral d’una Ada Colau que treballa en organitzacions publico-privades de vivenda quan ni tan sols ha acabat la carrera de filosofia. I tot això ho dic sense ser cap mena de fanboy de la titulitis, qui em coneix ja sap perfectament que odio aquesta mena de gent que va amb el títol per davant com si fos el trabuc d’un actor porno que vol impressionar a una joveneta rossa de vint anys. Mai em veureu encomanar-me a la titulitis, excepte si els que la patien fa quatre dies la dissimulen davant les carències de la seva número 1.

Per enèsima vegada, el colauisme em resulta profundament molest per la seva forma d’imposar-se. Per què ningú explica els motius pels quals els anteriors governs d’esquerres feien bancs anti-vagabunds? Per quin motiu, ara que han fet el canvi de nom al partit, els hi molesta aquesta injustícia? Per què no expliquen que en la Barcelona tripartita i bipartita també hi havia putes a les Rambles? Per què no expliquen la seva posició quan aplicaven violència contra grups estudiantils i okupes similars als de Can Vies? I què van fer durant la bombolla immobiliària? La resposta és ben fàcil, van seguir manant i posant als seus en llocs de responsabilitat, doncs l’objectiu de qualsevol partit polític és assolir el poder i després – si fa bon temps – entretindre als ciutadans amb mesures de participació. Amb l’expedient que té ICV a la Generalitat i al Ajuntament de Barcelona és normal que la CUP hagi contestat la seva proposta de “confluència” a pedrades.

Els mals que té Barcelona no es solucionen creant una auto-coalició mitjançant performances urbanes. Es necessita fer autocrítica, i un partit com aquest (a hores d’ara tothom dubta del paper virginal d’ICV dins de Guanyem?) mai podrà solucionar el problema de les Rambles si ni tan sols es posa d’acord sobre la legalització de la prostitució; d’Iniciativa en conec les postures més contraposades sobre aquest tema, curiosament les més extremes. A partir d’aquí, només puc desitjar que el colauisme mori aviat, doncs aquesta Barcelona de turistes borratxos, prostitutes menors d’edat, i russos que van d’outlets ha estat confluïda construïda gràcies als articulistes, tertulians, professors universitaris, activistes, i pseudointel·lectuals que la petaven al màxim quan l’ esquerra tricolor (co)governava la ciutat. I ja sabem què van fer.