El mite de la censura dels tertulians unionistes.

Darrerament s’està posant de moda entre els diferents articulistes i tertulians de televisió unionistes una curiosa costum: fer-se l’ofès per ser assenyalat com a tertulià unionista i dir que et marginen constantment. Aquest curiós vici, amb els dubtosos objectius de fer veure portes enfora que la societat catalana s’ està polaritzant, va en paral·lel amb aquells intel·lectuals espanyols que critiquen als mitjans de comunicació catalans per una suposada manca de representativitat de tertulians unionistes i la creació de llistes de tertulians no independentistes. L ‘exemple més clar d’ aquesta excusa sobre les llistes el vam poder veure fa relativament poc; Cristina Fallarás, en el seu blog del diari El Mundo, escrivia una entrada sota el títol “la lista de los malos catalanes”, on curiosament acusava a Agustí Colomines de fer llistes d’unionistes a través del seu blog personal. Quin és el problema de tot plegat? Que Cristina Fallarás va transformar una entrada on Agustí Colomines desmuntava la sobre-representació independentista– i la suposada tensió al voltant del procés – en una llista de mals catalans que tenia com a objectiu la exclusió d’ aquells que no fossin independentistes. Què hi ha de pornogràfic? Tot, doncs Cristina Fallarás contesta al cap de mig any ( mig any! ) a aquesta suposada llista. Ningú en una situació de tensió i exclusió, com falsament assenyala Fallarás, tardaria sis mesos en queixar-se per sortir en una llista de no adeptes a la causa independentista. Evidentment, l’ article de Fallarás va ser molt ben rebut des de fora de Catalunya. Normal quan no es coneix la realitat catalana.

De la mà del debat sobre les falses llistes, com hem assenyalat al principi, també ens trobem a polítics i tertulians unionistes que sovint difonen pels mitjans de comunicació catalans que són marginats de les tertúlies on, curiosament, són convidats habituals. Un fet inversemblant, doncs l ‘assistència a tots aquests mitjans està regulada gairebé per llei en base a la representativitat electoral. Dintre d’ aquest agit-pop unionista, l’ associació de Federalistes d’ Esquerres ( entitat lligada al PSC i una de les fundadores – per gràcia del historiador Joaquim Coll- de Societat Civil Catalana ) emetia una queixa després d’ un gag d’ humor fet per Empar Moliner a els matins de TV3. La queixa en qüestió venia un dia després que Manuel Cruz, el líder d’ aquesta entitat i habitual en les tertúlies dels mitjans públics, s’inventés una suposada censura – veure vídeo a partir del minut 56 – i marginació sobre els no independentistes als mitjans públics. Una afirmació surrealista, doncs ell mateix és un habitual  d’ aquestes tertúlies ( en aquest link es poden veure les seves últimes 18 aparicions ) a Catalunya Ràdio, on diu que mai es parla d’ ells. O bé tenim tertulians rebels que apareixen per art de màgia dins dels estudis de televisió i esquiven a la totpoderosa censura independentista, o bé en Manuel Cruz ens està mentint a la cara.

Al dia següent de les afirmacions del president de Federalistes d’ Esquerres, Empar Moliner li va dedicar la seva secció dels Matins de TV3 ( on s’ encarrega de fer conya vers els entrevistats, tertulians, i famosos que diuen alguna barbaritat ) a Manuel Cruz. La broma en qüestió, que només busca entretenir al públic matinal després d’una estona de debat, ha estat presentada des de Federalistes d’ Esquerres com un exemple de la marginació i mofa que practica l’ stablisment independentista vers als intel·lectuals que no opinen com ells. Si ens hi fixem, una simple broma – d’ una secció dedicada a fer bromes – pot acabar sent transformada com un clar exemple de censura i manipulació dignes del macarthisme.

Fa pànic veure com suposats intel·lectuals, gent que a priori està formada en el seu camp i hauria de tindre dos dits de front, s’ encarrega que des de fora de Catalunya es tingui una imatge de guerracivilisme i autoritarisme. Qualsevol persona amb un mínim de cabal dins del seu cervell intentaria justificar les seves afirmacions, però la manca d’ arguments és tan gran que prefereixen atacar sense saber l’ estigma que poden provocar més enllà del Ebre. Al final arribes a la conclusió que és gràcies a ells que estem guanyant: a la seva manca d’ arguments, a les seves tergiversacions i als seus odis. De fet, és gràcies a ells i al seu monopoli d’ opinadors – a TVE1, Antena 3, la Sexta, Cuatro, Telecinco, 13TV, la SER,ONDA cero, la COPE, RNE, el País, el Mundo, ABC, la Razón, Público, el Diario.es i un llarg etcètera de mitjans de comunicació – que podem demostrar la debilitat dels seus arguments. Però clar, la censura només existeix a Catalunya encara que constantment es demostri el contrari. Coses de l’ Espanya democràtica.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s